Les Amis du Musée d'Art moderne de Céret
DEVENIR AMI

Jornada Walter BENJAMIN

par | Sep 18, 2025 | Notícies 2025

Walter Benjamin en 1929
Pasajes - Memorial Walter Benjamin a Portbou
Jornada Walter Benjamin a Ceret
Museu | Auditori, divendres 26 de setembre, a partir de les 9 del matí.
Jornada d’estudi i debat sobre Walter BENJAMIN: « L’obra d’art a l’era de la seva reproductibilitat mecànica, cent anys després », presentada per l’Associació del Premi Walter Benjamin

Portbou | dissabte 27 de setembre al matí
Visita guiada a Passages, obra de Dani Karavan, acompanyada i comentada per Anne ROCHE i Madeleine CLAUS
Visita de la biblioteca Walter BENJAMIN, al si de la Fundació Angelus Novus, per Pilar PARCERISAS, la seva presidenta (a proposta dels Cahiers VUPP)

Photographie Walter BENJAMIN (1892-1940) | Font : Adorno Archiv am Institut für Sozialforschung an der Johann Wolfgang Goethe-Universität Frankfurt am Main, 1929 | Autora : Charlotte Joël

___

PASSAGES – Memorial Walter BENJAMIN a Portbou, realitzat per Dani Karavan, inaugurat en 1994 ©  Guillem.rubio, CC BY-SA 4.0

Programa de la jornada

El 26 de setembre de 2025, aniversari de la mort del filòsof alemany, tindran lloc les quartes Jornades Walter BENJAMIN. Aquest esdeveniment és una reflexió col·lectiva sobre el famós assaig del filòsof, exiliat a França des de 1933, « L’obra d’art a l’era de la seva reproductibilitat mecànica », del qual existeixen diverses versions, escrites entre 1935 i 1939. La quarta versió, publicada per Allia amb la traducció de Lionel Duvoy, serveix com a referència definitiva.
Dedicat a Joël METTAY (1951-2024), expresident dels Amics del Museu d’Art Modern de Ceret, l’esdeveniment està organitzat per l’Associació del Premi Walter Benjamin, en col·laboració amb el Museu de Ceret i el Memorial del Camp de Rivesaltes, i amb el suport de la ciutat de Ceret, el Departament dels Pirineus Orientals i la Universitat de Rennes 2 (PTAC). Compta amb el suport actiu dels Amics del Museu de Céret, els Amics del Museu de Collioure i la Universitat Federal de Rio de Janeiro.
L’objectiu d’aquesta trobada és presentar el text de Walter Benjamin i el context en què va ser escrit. Explorarà les vies crucials que va obrir, a partir de l’arribada de la fotografia i el cinema, per entendre les implicacions per a l’art de la reproductibilitat tècnica. Quin és l’estatus de l’obra d’art ara? Quines són les implicacions històriques, estètiques i polítiques d’aquesta revolució tecnològica? I quina és la situació actual amb el desenvolupament vertiginós de les noves tecnologies que estem presenciant?

Associació Premi Walter BENJAMIN

Journée Walter Benjamin 2025

L’œuvre d’art à l’époque de sa reproductibilité technique, cent ans après

___
Photographies © Sara Assens

Jean-Roch DUMONT SAINT PRIEST, directeur-conservateur du Musée d’art moderne de Céret | Dominique DELPIROU, président de l’association Prix Walter BENJAMIN | Florent PERRIER, maître de conférences en esthétique et théorie de l’art – Université Rennes 2

Table ronde animée par Anne ROCHE,
professeur émérite – Université d’Aix-Marseille
Bruno TACKELS, philosophe |
Florent PERRIER, maître de conférences en esthétique et théorie de l’art – Université Rennes 2

Bruno TACKELS, philosophe, écrivain
Marc BERDET, professeur de philosophie – Université Fédérale de Rio de Janeiro.

Paul B. FRANKLIN, historien d’art
spécialiste de Marcel Duchamp
président des Amis du Musée d’art moderne de Céret

Memorial Walter Benjamin

Passages, Dani Karavan, 1994.

A Portbou (Catalunya), des del 1994, Passages de Dani Karavan ret homenatge al filòsof Walter Benjamin, que s’hi va suïcidar el setembre de 1940. Aquest túnel d’acer corten amb vuitanta-cinc esglaons descendeix cap al mar, preservant així la silueta del turó i el seu cementiri.

Per a Bruno Queysanne, historiador de l’arquitectura, és « més que una escultura […] com una peça de land art […] com una arquitectura de grau zero, una arquitectura primordial ». Es pot donar una descripció tècnica: « un tub de secció quadrada fet de metall rovellat, que trenca el terreny de l’explanada i dirigeix ​​la vista i els esglaons cap a les aigües turbulentes, mentre s’aixeca en voladís uns deu metres sobre el nivell del mar ». En baixar les escales cap al mar, de vegades no es percep inicialment la paret de vidre que tanca els últims esglaons, com va observar Karavan: « Quan [els visitants] baixen, no veuen el vidre i s’espanten ». Al seu cim, una olivera solitària s’aixeca dreta, mirant cap al vent.

Al cementiri, una tomba buida, un cenotafi senzill, una pedra blanca i irregular.

___
Fotografies © J. Angulo

tots els events del 2025