Exposició Els dies clars són rars

Durant la dècada de 1920 i 1930, Catalunya va acollir molts artistes jueus de tota Europa. La majoria d’ells estaven associats a l’Escola de Paris i s’establiren a Céret, Cotlliure o Tossa de Mar. Tot i que sens dubte els atreia la llum i l’encant d’aquests llocs, la majoria cercaven expressar el seu torbament interior i percebre, en els paisatges que els envoltaven, l’ombra que ja començava a enfosquir el sol. Mirar la seva obra avui és veure, en el poder expressiu del seu art, una premonició dels foscos anys que s’acostaven. Perquè el 1940 el sol va desaparèixer. Un eclipsi total. Quan els alemanys van entrar a París, el sud de França va ser vist per alguns com un refugi o una escala en el camí cap a l’exili, mentre que per a d’altres es va convertir en un carrer sense sortida. Molts artistes, que durant un temps havien esperat fugir d’Europa per aquesta ruta, es van dirigir a Marsella i es van unir a la xarxa de Varian Fry per emigrar als Estats Units, deixant que la trampa es tanqués sobre alguns. _______ Alguns exemples de pintors presents a l’exposició: Marc Chagall (1887–1985), Otto Freundlich (assassinat a Lublin-Maidenek als 64 anys), Michel Kikoïne (1892–1968), Pinchus Krémègne, Mela Muter (1876–1967)…